Conclusions

 

La nostra investigació tenia com a objectiu donar a conèixer els impactes en la salut mental dels joves a causa de l'estat d'alarma per la pandèmia de la COVID-19, en relació amb una varietat d'ítems referits a actituds, conductes i símptomes que van ser considerats claus per a conèixer l'impacte psicològic generat per la pandèmia i el confinament associat a l'intent d'alentir al màxim les taxes de contagi.

Hem pogut comprovar que a causa de la pandèmia de la COVID-19 sí que hi ha hagut un augment del sentiment de frustració, depressió, ira, estrès, ansietat, entre d'altres molts factors que també s'han vist alterats.

Sobre les conseqüències de l'excés d'informació durant la pandèmia, hem pogut comprovar que estar pendents sobre les dades de com evoluciona la pandèmia de la COVID-19 i l'excés d'informació rebuda per diferents canals de comunicació ha provocat que aquesta por s'instal·li en el nostre estat d'ànim, ens angoixi i acabi per convertir-se en un fenomen que interfereixi en la nostra capacitat de gestionar la situació amb eficàcia. A més a més, hem pogut comprovar que el gènere femení han sentit més sensacions de por a causa, d'aquest fet a diferència, del gènere masculí.

Quant a la informació que hem extret sobre els canvis psicològics, hàbits, conductes i la seva relació amb la COVID-19, podem constatar que la pandèmia ha tingut un impacte en les nostres activitats diàries, afectant en la nostra salut mental i provocant un canvi en la nostra forma d'afrontar la rutina. A la vegada, arran del confinament, s'han implantat noves conductes poc saludables que, a part de derivar efectes psicològics poden acabar desembocant en problemes físics

A més a més hem pogut afirmar que la mida de l'habitatge ha tingut un paper important, ja que la majoria de les persones entrevistades consideren important l'habitatge en la qual resideixen durant el confinament. La valoració està en funció de la «disponibilitat» d'espai perquè cadascuna de les persones amb les quals conviuen tingui el seu espai de treball, pugui realitzar exercici físic, activitats d'oci, etc., i de tenir bones condicions d'il·luminació i ventilació.

Per finalitzar, hem esbrinat que els joves han sigut el col·lectiu més vulnerable durant el confinament de la Covid-19, on han patit i experimentat més sensacions i emocions negatives com la depressió, estrès, ansietat, ira, intranquil·litat entre altres, a diferència d’altres franges d’edat.